dilluns, 30 de maig de 2011

Estar *emfambrat

[estáɾ aɱfambɾat] loc. verbalPatir fam, patir gana molt intensa.
Ex: Encara no dinem? Estem emfambrats!
cast. hambrear, estar hambriento.
ETIM.: fam ve de l'acusatiu del llatí fames, famis, que passa a ser fame; el nostre mot sembla venir del llat. vulg. *famen, -ĭnis, del qual procedeix el castellà hambre per evolució del grup -mn- a -mbr-. Tenim doncs dues possibilitats:
a) Que siga una construcció popular sobre la base de hambre (*enhambrado) amb emf-.(en- fam).
b) Que vinga d'una evolució paral·lela d'origen mossàrab, més pròxima de les solucions evolutives castellanes que no de les catalanovalencianes.
MCGM, JC
el grup musical La comuna de la Font d'En Carròs, canta:
El tercer món mor emfambrat
està malalt i endeutat
Fons Monetari fins a quan?