[andɾɔ́mina] 1. subst. f. Cosa inútil o que fa nosa.
Ex: Lleva d'ací totes eixes andròmines!
2. m. El qui conta mentides o afalaga per enganyar.
Ex: Va, home, no sigues andròmina. Això no s'ho creu ningú.
cast. trapacista.
3. pl. Eines o artefactes, en general, dels que serveixen per fer qualsevol cosa.
Ex: Té la pallissa plena d'andròmines.
cast. enseres, cachivaches.
ETIM.: probablement és certa l'etimologia proposada de Corominas DECast, i, 209-210, que fa venir andròmina del nom mitològic Andròmeda, personatge d'una famosa faula que, contada a la gent, devia semblar tan fantàstica i absurda que el dit nom hauria esdevingut sinònim de ‘faula, mentida, embolic’. (DCVB)
Gràcies a que comença per A( COromines em sembla que sols va arribar a la C en el seu onomasticon) el savi coromines ens va donar la etimologia que també vé del nostre mediterrània
ResponEliminaCoromines va fer els VIII volums de l'Onomasticon, de la A a la Z.
ResponElimina