*perilla

[peɾíʎa] subst. f. bombeta. Làmpada elèctrica formada per una ampolla de vidre a l'interior de la qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè, que produeix llum per incandescència en circular-hi el corrent elèctric.

Ex: No toques la *perilla, que crema.

cast. bombilla.

ETIM.: ETIM.: del llatí vg. pĭra, var. del clàssic pĭrum, 'pera'. 
Tot i que es considera un castellanisme, el diccionari de la RAE no en recull l'accepció de l'enginy elèctric.