dimecres, 4 de maig de 2011

bòtul

subst. m. Es diu d’algú que no sembla gens intel·ligent, que no té capacitat ni agilitat reflexiva.
Ex: Eixe home és un bòtul. Et mira com si no t'entenguera.
També es pot referir a un objecte gran, que molesta on està.
Ex: Eixa taula ahí és un bòtul.
ETIM. del llatí botulus: botifarra, embotit.
Sinònims: tronc.
No es troba a cap diccionari.
Al diccionari de l'alguerés: Recipient de llama, alt, rodó, amb· un mànec, emprat per prendre aigua, oli, etc. Dóna-me un bòtul; tenc de prendre aigua del pou. a: http://www.algueres.net