dimarts, 26 de juny del 2012

A fer la u

loc. adv. de lloc vulgarisme Molt lluny, amb escreix.
ex: *Lluntíssim, dius? Se n'ha anat a fer la u!
ETIM: sembla expressar llunyania dins de la continuïtat. A la línia on s'escriuen les vocals, la u n'és la de més a la dreta, l'última que s'escriu segons la norma d'escriptura d'esquerra a dreta.
Amb una càrrega menor de vulgarisme, es considera sinònima de 'a fer la mà' o 'a fer punyetes'.