dilluns, 27 de juny del 2011

carabassí

[kaɾaβasí] subst. m. 1. Fruit de les plantes brioniàcies Cucurbita pepo i Cucurbita maxima oblonga, que són una espècie de carabassa de forma llargaruda.
cast. calabacín.
2. Carabassa buida i seca que serveix per treure aigua, per a regar – regar a carabassí–, etc.
variants: carabassó, carabasseta, carabassa de fregir...
ETIM.: de carabassa (més sufix diminutiu -í) d'un preromà no indoeuropeu *carapaccia (o *calapaccia, d'on el cast. calabaza i el port. cabaça), que designava cobertes o closques vegetals o animals.
JC, RM, JRC
carabassí cucurbita pepo

farcit

[fasít] farcida (f.) [fasíðaadj1. Omplit d'ingredients o amb ingredients comestibles.
Ex.: No hi a res com un bon plat de pebreres farcides.
cast. relleno, repleto.
2. Ple, assaciat.
Ex.: Ja no em cap res més. Estic farcit.
ETIM.: del part. pass de farcirdel llatí farcīremat. sign.
A Oliva, com a molts pobles, l'adjectiu està fixat a locucions molt concretes. En la resta d'usos es fa servir el castellà. Per exemple: pebreres farcides, però ensaïmada *rellena, olives *rellenes.

estufar

[astufáɾ] v. tr. 1. Esguitar, llançar un líquid a gotes amb força.
Ex.: Va tancar la boca, va bufar i em va estufar en tota la cara.
cast. rociar, salpicar.
2. Rebre o tractar malament; respondre de forma aspra.
Ex.: Qui la vol? Si no para d'estufar a qui li pregunte.
cast. aventar.
3. Soroll i actitud de defensa dels gats.
Ex.: Quan va vore el gos, el gat va estufar.
ETIM.: del llatí *extufare, ‘donar fum’, del ll. vg. *tūfus, ll. cl. typhus, i aquest, del gr. τῦφος) ‘fum vapor; supèrbia'.
Quin mal geni, estufa (contesta malament) a tot el món.
PSM

estovar

[astováɾ] v. tr1. Fer tornar tou, blan, reblanir; amollir, fer menys compacte, més esponjós.
Ex.: Estovaven els matalafs de llana.
cast. ablandar, mullir.
2. fig. Inflar de vanitat.
Ex.: Li parles de la filla i voràs com s'estova.
cast. engreir, hinchar.
Etim.: derivat de tou.
Estovat es quan algo agarra cos, exemple: el cancan d´un traje de fallera, fa que el faldar estiga estovat, el plomatge d´un pardal quan s´estova.
SJ