dilluns, 27 de juny de 2011

estovar

[astováɾ] v. tr1. Fer tornar tou, blan, reblanir; amollir, fer menys compacte, més esponjós.
Ex.: Estovaven els matalafs de llana.
cast. ablandar, mullir.
2. fig. Inflar de vanitat.
Ex.: Li parles de la filla i voràs com s'estova.
cast. engreir, hinchar.
Etim.: derivat de tou.
Estovat es quan algo agarra cos, exemple: el cancan d´un traje de fallera, fa que el faldar estiga estovat, el plomatge d´un pardal quan s´estova.
SJ