dilluns, 27 de juny de 2011

estufar

[astufáɾ] v. tr. 1. Esguitar, llançar un líquid a gotes amb força.
Ex.: Va tancar la boca, va bufar i em va estufar en tota la cara.
cast. rociar, salpicar.
2. Rebre o tractar malament; respondre de forma aspra.
Ex.: Qui la vol? Si no para d'estufar a qui li pregunte.
cast. aventar.
3. Soroll i actitud de defensa dels gats.
Ex.: Quan va vore el gos, el gat va estufar.
ETIM.: del llatí *extufare, ‘donar fum’, del ll. vg. *tūfus, ll. cl. typhus, i aquest, del gr. τῦφος) ‘fum vapor; supèrbia'.
Quin mal geni, estufa (contesta malament) a tot el món.
PSM