dissabte, 21 de maig del 2011

ormejar

[oɾneʤáɾ] v. trans. 1. Aparellar un vaixell o altra embarcació.
Ex: El tio estava ormejant la barca.
2. Disposar, organitzar, preparar i "deixar a punt".
Ex: Està a casa. Sempre està ormejant.
cast. aparejar.
3. Idear, trafegar.
ETIM: del llatí medieval hormidiare, mat. sign., derivat del gr. ὁρμίζειν,‘ancorar’.
FPI

cavallet del dimoni

[kavaʎét del dimɔ́ni] loc. Libèl·lula.
vegeu parotet
VMV

abandonat

[aβandonát] subst. i adj. abandonada (f) Que abandona o no es cuida del que l'interessa; malcurós, negligent.
Ex: És un abandonat, no neteja mai la brossa. 
Té els xiquets abandonats.
ETIM.: de la prep. a i el mot bandon que en fr. ant significava ‘poder’.

parotet

[paɾotét] subs. m. Libèl·lula o espiadimonis.
Pertanyen a l'ordre Odonata. Hi ha moltes espècies. Són depredadors en tots els seus estats de vida, s'aparellen durant el vol i ponen els ous en l'aigua -les nimfes són aquàtiques.
JC, VMV
parotet o cavallet del dimoni

arreu

[aréw] adv. 1. Sense atenció ni esment; amb deixadesa; sense ordre.
Ex: És tan arreu que ni porta mocador.
cast. de cualquier manera.
2. substdesastrat m. i f. Persona que no té cura de les coses, que les fa sense ordre ni atenció o que les deixa de fer. 
ex: És un arreu: ho deixa tot per damunt la taula.
3. interj. Tant se val.
ex: Quin vols que et done? –Arreu!
ETIM.: del germ. at rēd, ‘per ordre’.
JC

Ser un *arreuot

Ser una persona desordenada
Ex.: Eres un arreuot! Sempre t'ho deixes tot pel mig!
vegeu arreu
JC

Una vegada mort Pasqual…

Una vegada mort Pasqual, li posaren l'orinal.
JMS

Don sense din…

Don sense din (diners), caragol sense molla.
JMS

Ma mare m'envia a l'horta…

Ma mare m'envia a l'horta
a regar el melonar;
jo li pegue una revolta
i me'n vaig a festejar.
JMS

aborronar-se

[aβoronáɾse] v. pron. Efecte de sentir un borró.
Ex: Quan vaig sentir el gos bordar, em vaig aborronar!

Més s'ho val manya que força

Dita que fa valdre l'habilitat sobre la potència física.

traça

[tɾása] subst f. Habilitat, bona disposició per a fer alguna cosa.
Ex: Té molta traça; serà un bon fuster.
Cast. traza
ETIM: postverbal de traçar.

manya

[máɲa] subst. f. Destresa, habilitat manual.
Ex: Més s'ho val manya que força.
cast. maña.
ETIM: probablement d'una forma llatina *manĭa, var. de manŭa, ‘habilitat’.

rallar

[raʎáɾ] v. Llançar el rall; pescar amb el rall.
Ex: El dissabte aniré a rallar a la mar.
vegeu rall
Rallar
MAFS, JC

calfó

[kalfó] subst. f. escalfor Acte i efecte d'escalfar o escalfar-se; calentor; lexicalitzat en la locució "coques a la calfó", plat típic d'Oliva.
cast. calor, calentura.
Sembla tenir l'origen en la forma mallorquina escalfó.
No obstant això és interessant observar-ne el sentit en masculí segons el DCVB:
m. || 1. La llenya menuda que serveix per encendre el forn (Val.); cast. hornija. La llenya del forn ja cremada (Cullera); a Sueca se'n diu refoc.
|| 2. El lloc del forn on fan el foc (Castelló).
|| 3. met. Pressa, impaciència (Val.).
“coques al calfor” a Confrides 
Coques a la calfó

rall

[ráʎ] subst. m. Xarxa de corda que duu uns tubs de ferro a les puntes per què quan es llance a la mar faça caure el seu pes i queden els peixos dintre.
ETIM: del llatí radĭu, ‘raig’, que en el cat. occ., val. i alg. hauria convertit la ј en ʎ per falsa regressió o ultracorrecció.
vegeu *xèrcia, rallar
MAFS