ormejar

[oɾneʤáɾ] v. trans. 1. Aparellar un vaixell o altra embarcació.

Ex: El tio estava ormejant la barca.

2. Disposar, organitzar, preparar i "deixar a punt".

Ex: Està a casa. Sempre està ormejant.

cast. aparejar.
3. Idear, trafegar.

ETIM: del llatí medieval hormidiare, mat. sign., derivat del gr. ὁρμίζειν,‘ancorar’.

FPI