dissabte, 21 de maig de 2011

ormejar

[oɾneʤáɾ] v. trans. 1. Aparellar un vaixell o altra embarcació.
Ex: El tio estava ormejant la barca.
2. Disposar, organitzar, preparar i "deixar a punt".
Ex: Està a casa. Sempre està ormejant.
cast. aparejar.
3. Idear, trafegar.
ETIM: del llatí medieval hormidiare, mat. sign., derivat del gr. ὁρμίζειν,‘ancorar’.
FPI