rall

[ráʎ] subst. m. Xarxa de corda que duu uns tubs de ferro a les puntes per què quan es llance a la mar faça caure el seu pes i queden els peixos dintre.

ETIM: del llatí radĭu, ‘raig’, que en el cat. occ., val. i alg. hauria convertit la ј en ʎ per falsa regressió o ultracorrecció.
vegeu *xèrcia, rallar

MAFS