divendres, 6 de juliol de 2012

*guiato

guiato 2
[giáto] gaiata, gaiato subst. mBastó que usen els pastors encorbat a la part superior; bastó usat tradicionalment pels coixos i les persones majors.
ex: El *uelo no està. No veus que no està el *guiato?
cast. cayado gancho
ETIM: del llatí vulgar hispànic (baculus) *cajatus '(bastó) com un garrot', der. del llatí tardà caja 'porra o garrot', amb possible influx fonètic preromànic o aragonès pirinenc; forma masculina de gaiata (com en castellà cayado i cayada). a la parla d'Oliva hi ha una caiguda de la [a], pròpia de la forma general, per interferència semàntica amb guiamot comú a totes les llengües romàniques occidentals, d'origen germànic d'agrupació poc clara, potser del gòtic *widan 'ajuntar-se; acompanyar, guiar algú', documentat només en el derivat gòtic gawidan, testificat en el bearnès gabildà 'guiar'.

guiato 1