dimarts, 21 de maig del 2013

vinçós

[vinsós] vinçosa (f.) [vinsóza] adj. Que té vinces.
ex: Aquella carn era tan vinçosa que no hi havia qui la rosegara. 
ETIM.: de vinça amb el sufix -ós /-osa que expressa 'tindre la propietat de ser'. 
vegeu vinça

vinça

[vínsa] subst. f. 1.Veta o aigua; porció d'una cosa de color, forma o consistència diferent de la resta, com ara vinça de sang, de cansalada, de fusta, de terreny, etc. 
ex. Has vist *en eixe tallat? *N'hi ha una vinça de terra més fosca.
cast. veta.
2. Tendó; tel de la carn.
ex. No *vullc que me'n talles d'eixa [carn], que té massa vinces. 
3. Estella fina de la fusta.
ex. Quin dolor! S'havia clavat una vinça.
ETIM.: der. d'un verb ll. vg. *vĭnctiare (*vinçar) 'lligar', i aquest, del ll. vĭncīre, íd.; el sentit inicial degué ser 'lligam', després 'fibra, veta'.