trau

[tɾáw] subst. m. 1. Forat llarguer practicat a una tela, cuiro, etc., per a fer-hi passar el botó.

Ex: No li faces massa gran el trau que el botó se n'ìxirà.

cast. ojal.

2. Incisió profunda feta al cos d'una persona o animal per ferida d'instrument agut, per colp violent, etc.

Ex: Se'n va vindre tot xorrant sang. Li havien fet un trau al cap.

cast. agujero.

ETIM.: d'un mot probablement gàl·lic *traucum, mat. sign., del qual sembla esser una variant la forma traugum que apareix en la Lex Ripuaria. (DCVB). d'origen preromà, probablement d'un mot gàl·lic *tráokom 'forat'. (GDLC)
AL