dijous, 16 de maig de 2013

podrimer

[poðɾiméɾ] podrimener subst. m. 1. Conjunt de coses podrides, corrompudes, brutes (en sentit material i moral). 
ex. El món de la política és un podrimer! 
2. Lloc on es troben o on estan dipositades aquestes coses. 
ex. La pallissa estava feta un podrimer. 
cast. pudridero, cochambrería, sentina, estercolero. 
ETIM.: der. d'un ll. vg. *putrīmen, -īnis, alteració del ll. putrēdo, -ĭnis 'putrefacció, corrupció', der. de putrēre 'podrir'.