dijous, 16 de maig de 2013

ventolera

[ventoɫéɾa] ventada subst. f. 1. Colp de vent fort i sobtat; període breu de colps de vent forts i irregulsrs. 
ex: Veges tu! Quina ventolera s'ha girat! 
2. Acte o actitud irreflexiva. 
ex. Li va entrar la ventolera i ho va comprar. 
cast.: ventola, ventolera
ETIM.: Del llat. vulg. *ventularia (de *eventulāre, per eventilāre, per infl. de ventŭlus).