diumenge, 6 de novembre de 2011

llanda

[ʎánda] llauna subst. f. 1. Làmina de metall.
2. fulla de ferro prima estanyada per cada cara.
ex: Un arc de garrofer i cordell i fletxes de senill *en puntes de llanda. I a *juar!
cast. hojalata.
3. Rostidora; recipient de llauna, pla i de vores baixes, per a coure menjars al forn.
ex.: Portaven al forn llandes plenes de cacaues i coques en llanda.
cast. tostadora.
4. Tampella o tapadora de ferro que clou la boca del forn o de la llar.
ex. Torna a posar la llanda, que salten espurnes.
cast. tapa.
5. Recipient de llauna, més alt que ample, que serveix per a contenir oli o petroli.
ex: Mare! Has vist la llanda de benzina!
cast. lata.
6. fig. Cosa enutjosa per la seva excessiva llargària, monotonia, insistència…
ex: Açò ja comença a ser una llanda, no?
cast. lata, tabarra.
ETIM.: del llatí lamna, contracció de lamĭna.
RPM, PF, CPG, NLL, MCGM, RMS, JC, LLN