dimarts, 31 de gener de 2012

soneguera

[soneɣéɾa] sonera subst. f. Son, ensopiment, somnolència; gana forta de dormir.
Ex: Tinc una soneguera que no puc *en mi.
cast. soñera, sueño
ETIM: de l'arrel llatina  sŏmn- (de sŏmnu 'son') més el sufix -ĭcaria. Segons Moll (Gramàtica històrica catalana (1952), el sufix -eguer/-aguer és una forma reforçada de -er que expressa 'intensitat' en el nostre cas. L'adopció del gènere femení per a l'accepció de son (i de sonera/soneguera) ‘ganes de dormir’ (i secundàriament per a la de ‘acte de dormir’) s'ha d'explicar per l'analogia dels femenins fam i set, que expressen conceptes sovint lligats amb el de gana de dormir.
MCGM