diumenge, 23 d’octubre de 2011

xufleta

[ʧufɫéta] subst. f. 1Burla o dita burlesca, falòrnia, cosa de per riure
ex: No hi ha qui el suporte, sempre llançant xufletes.
cast. chufeta, cuchufleta.
2. Trosset de paper doblegat que es llança amb un tirador o amb una goma. També es deia xuflito.
ex: Li va pegar *en una xufleta al bascoll!
ETIM.: der. de l'ant. xuflar 'bromejar, trufar-se d'algú', del llatí arcaic i vg. sīfĭlare, *sūfĭlare, llatí cl. sībĭlare 'xiular' més el sufix diminutiu -eta; o de l'àrab kukúffa (que es troba en R. Martí amb el significat de «fabula»), amb equivalents aràbics que signifiquen ‘rondalla’, ‘xerrameca’, ‘cosa de no res’, i amb un equivalent 'mossaràbic' que Simonet deriva amb probabilitat de trufa ‘burla'.
XL