dimecres, 19 d’octubre de 2011

cappatró

[kapató] subs. m. ant. Libre registre. 
Conservat a l'expressió No agarrar cappatró
ex: Llibre de Cappatró de la Peita o Llibre de Béns: Cappatró de la Peyta dels arrossars a Cullera i a Sueca, Cappatró de les Peytes de la Vila de Albalat de la Ribera. ... 
ETIM.: construït amb els subst. llatins  caput, 'inici, primer, cap' i patrōnus 'protector, defensor, patró, model definidor'.
nota: peita: Tribut que es pagava al rei o al senyor territorial. 
vegeu No agarrar cappatró
MCGM