dijous, 20 d’octubre de 2011

solsir (3)

[soɫsíɾ]  sargir v. tr. Refer amb l'agulla el teixit d'una roba foradada o esclarida, imitant el teixit original.
ex: Li vaig solsir el colze de la camisa… i apanyat!
cast. zurcir.  
ETIM.: de l'ant. i dial. sarcirsarzir des del llatí sarcīre 'apedaçar', modificat per analogia del solsir 1 i 2.
vegeu solsit