dilluns, 24 d’octubre de 2011

embafar

[ambafáɾ} v. tr. i pron1. Llevar l'apetit (d'algú), carregar l'estómac (un aliment, un menjar o una beguda) per l'excés de dolçor, de greix o d'espessor d'allò que es menja o beu.
ex: Era només provar la mel i s'embafava.
cast. empalagar
2figEnutjar, molestar o cansar, una cosa, per l'excés d'artifici o una persona per l'excés o la insistència.
ex: Només de sentir les lletres de les cançons ja m'embafava.
cast. empalagar, fastidiar. 
3. Llevar (a alguna cosa) la brillantor, la nitidesa. 
ex: L'aire calent em va embafar els vidres de les ulleres..
ETIM.: de baf
nota:
Hi ha documentada una accepció antiga a la novel·la medieval  Curial e Güelfa: Privar de les forces per excés de treball, de calor, etc.
vegeu baf
diàleg dels informants:
–Sempre he sentit dir i he usat el verb "embafar" per dir que els cristalls s'han entelat per causa del baf. Acabe de vore que el diccionari recull l'accepció que fa referència a "una menja massa dolça o greixosa, esmussar l'apetit (a algú), fer-se-li de difícil empassar..." que també usem, però no contempla la significació referida a l'efecte del baf. Potser coneixeu si en alguna accepció dialectal està reconegut? i, si no, ja en tenim una nova per a la parla d'Oliva, perquè jo diria que ho he sentit dir de manera natural. 
–Jo també l'he sentida tota la vida. Magnífica!! 
–I jo, i és més l'utilitze quan se m'embafen les ulleres. i el contrari seria desempalagar. 
–És que empalagar seria embafar en castellà, però en castellà no diuen que se empalagan los cristales o se desenpalagan.
–Si ens traduïren a nosaltres sembla ser que sí que ho diríem!
–És que som així, tot fer-ho ben gros! els vidres *ambafats.
–*Ambafats de què?
–De baf! 
MCGM, RM, APM, NLL