tòs

[tɔ̞́s] subst. m. 1. Occípit; la part posterior del cap i superior del clatell; bascoll.

ex: Li va pegar una *bascollada en tot el tos que el va deixar sense saber què fer.

cast. colodrillo, nuca. 

2. La part més alta del cap, situada entre les dues banyes d'un animal boví, oví o cabrú (caprí).

ex: A què no li toques el tos a la cabra.

cast. testuz.

ETIM.: d'origen incert; segons Corominas probablement masculinització d'un preromà hispànic *taucia 'rabassa' que es troba amb el mateix significat en el castellà dialectal toza.

A Oliva té el sentit general de esquena, espatla.
nota:
L'AVL n'aconsella l'accentuació diacrítica per tal de distingir tòs de tos 'expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l'aire dels pulmons'.
vegeu …de tòs

AL, MCGM, APM, MAFS, CMN