divendres, 21 d’octubre de 2011

astorar

[astoɾáɾ] estorar 1. v. trEspantar, causar o produir un gros espant (a algú), aterrir-lo; commoure intensament de por o d'admiració.
ex: La notícia els va astorar a tots. 
cast. azorar, espantar 
2. intr. pron. Rebre un gros espant: sentir espant.
ex: Es varen astorar quan varen sentir aquell esclat.
3. v. pron. Posar-se en guàrdia davant d'una amenaça franca o encoberta, un perill, etc. 
ETIM.: derivat de astor –l'ocell rapinyaire– (com esparverar derivat de esparver). 
reflexió de l'informant:
Estorar una persona.... parlar-li malament o fer-la sentir mal o incòmoda per tal que abandone un lloc que compartim; posar-se més o menys desagradable amb finalitat manifesta de què una persona o persones determinada/es abandone el lloc o situació on estem... 
Exemples: 
–Collons, quin astoró li has pegat! 
–El vas astorar de mala manera. 
I el significat de estorar vindria d'espolsar les estores.... per llevar la pols...en aquest cas ens volem desempallagar d'una persona....enlloc de llevar la pols de l'estora.... llevem la persona... (que ens molesta tant o més que la mateixa pols)... Si és que la llengua té coses realment boniques i curioses. 
JB