dimarts, 18 d’octubre de 2011

ai me!

loc. interjectiva vaja! caram!
ex: Ai me! Estàs poc bo! No digues això, home!
ETIM.: composta de la conj. exclamativa ai que expressa llàstima, dolor o temor i de me, forma de l'acusatiu-datiu del pronom personal de 1a pers. que vindria a ser literalment 'ai de mi' en paral·lel o procedent de la interjecció italiana aimè (it. mod.) o ahimè (it. antic).  La forma de construcció és molt semblant a la nostra forma antiga ai las! (ai + las ant. 'Infeliç, desgraciat', –com en francés hélas– 'per desgràcia, dissortadament'.
L'altra hipòtesi ens remet a la contracció de l'imperatiu de mirar: mira > me amb el mateix sentit: ai mira > ai me.