diumenge, 19 de juny de 2011

bragat

[bɾaɣát] || bragada [bɾaɣá] (f.) 1. adj. Persona sencera, enèrgica i decidida.
Ex: Què bragat eres, valent. Mira que no tindre-li por!
ETIM.: del llatí bracātu, ‘que duu bragues’, del cèltic braca 'pantaló'. Observem com es genera una etimologia popular a partir de bragó. L'informant diu açò:
Un "tio bragat" és aquell home que té uns braços potents, sense por a la feina dura. Ma mare ens déia de menuts: 'mengeu bona cosa per a què vos se facen uns bons "bragons", i aixina guanyareu al pare'. Una dona amb bons bragons és aleshores una xica amb braços rotunds i potents que, curiosament, a molts homes no els desmereixia raca la seva femeneitat...
JM