dissabte, 14 de maig de 2011

nona

subst. f. llenguatge infantil. Son.
Ex: Ui!, quina nona té el meu xic!
Acte de dormir
Ex: I ara, a fer nona. 
ETIM. Alguns estudis afirmen que nona és 'son' sense la ese i amb la ene repetida: 'non'. "Non, non, vine son". I com que 'son' és femení: "nona" –'nana' en castellà.
Alguns altres estudis diuen que ve del llatí nona, l'hora novena dels romans, és a dir, les tres de la vesprada, l'hora de fer la migdiada (o el ple de migdia), la 'siesta'. Encara que en castellà 'siesta' ve de l'hora sexta dels romans, les dotze, que també és l'hora de dormir després de dinar –això sí, tres hores abans!–.
[nɔ́na]