divendres, 26 de juliol de 2013

taona

[taóna] subst. f. Instrument amb una estructura de fusta  que consistix en un caixó molt llarg, sense tapadora, més ample d'un cap que de l'altre, que es posa per l'extrem estret dins l'aigua d'una séquia o d'un bassot i l'altre fora, s'ompli d'aigua, es fa palanca, es trau i es buida als bancals situats més amunt del nivell de l'aigua. 
ETIM.: probablement de l'àrab tāḥūna, ‘molí d'aigua’, per comparació del moviment de la taona de regar amb el de la roda del molí accionada per l'aigua. 
taona (font: http://polinyadexuquer.blogspot.com.es)
diàleg de l'informant
Reg a taona (Tahona) o reg a carabassí, encara més antic, amb una carabassa buida es poava directament al bassot.
PSM