dimecres, 29 de juny de 2011

albat

[alβát] subst. m Criatura morta abans de tindre ús de raó. Se'l sol anomenar en diminutiu com signe d'afecte i de compassió: *albaet.
Ex.: Als *albaets els dansaven la dansa del vetlatori.
ETIM.: del llatí albātus, ‘vestit de blanc’, perquè els infants morts són amortallats de blanc i posats dins d'un baül blanc, en significança de la innocència baptismal. En l'alta Edat Mitjana es deien albati els batejats de fresc, fins que se llevaven l'alba o vestit blanc que era l'emblema de la puresa.