dissabte, 19 de maig de 2012

estopenc

[estopéŋk] estopenca (f.) [estopéŋka] adj. 1. Fet d'estopa.
ex: El fregall era estopenc.
cast. estopeño.
2. Que sembla estopa; tou, flonjo.
ex: Què *roïn està esta taronja, està estopenca!
cast. estoposo.
ETIM: d'estopa del llatí stŭppa, 'part basta que es separa del lli i del cànem en trencar-los o pentinar-los' amb el sufix -enc 'que està fet o que sembla'.
vegeu surenc
RMM