dijous, 28 de juliol de 2011

muntanyar

[montaɲáɾ] subst. f. Promontori d'arena d'origen eòlic que es forma en llocs àrids o en les platges.
ex: Els muntanyars d'Oliva estan molt ben conservats.
cast. duna
ETIM.: de muntanya, del llatí vulgar *montānĕa, mat. sign. més el sufix -ar que expressa 'conjunt de'.
Muntanyar: xicotetes dunes prop de la mar, amb ecosistema propi.
PSM
muntanyar