dimarts, 13 de desembre de 2011

balder

[baɫðéɾ] baldera (f.) [baɫðéɾa] adj1. Ample i sobrer per allò que ha de contenir.
ex: No veus que eixa bata li vindrà baldereta?
cast. holgado.
2. Que no ve just, sinó que cap amplament dins el seu receptacle; dit d'una cosa que no ajusta exactament dins una altra o entorn d'una altra.
ex: La funda del sofà es veia massa baldera.
ETIM.: derivat de l'àrab bāṭil, ‘va’, ‘inútil’, amb el sufix romànic -arĭu. (DCVB)
potser der. de balda, pel moviment folgat que sol tenir, o del germ. bald- 'animós, ràpid', que hauria donat lloc a la idea de 'lleuger de moviments'. (GDLC)
MCGM