còsquit

[kɔ́skit] o [kɔ́skis] subst. m. Colp fort al cap pegat amb els artells.
Ex: El mestre li va pegar un còsquit tan fort que el va deixar tremolant.
cast.: capón.
ETIM. Segurament de casc com en el cas de *cascarró que ha passat a *coscorró.
MCGM