dimecres, 11 de maig de 2011

*mandoquer

[mandokéɾ] o [mandokéɾo] subst. i adj. mandoquera (f.) Persona a la qual li agrada dirigir o marcar pautes: algú que actua amb una curiositat poc apropiada.
Ex: Mira quin mandoquer. Ja s'ha presentat voluntari.
ETIM.: desconeguda.
JB
Hipòtesi: del cast. o de l'aragonés. construït sobre els verbs mando i quero o sobre el subst. mando 'comandament' i el verb *quero del llat. *quaerere, és a dir 'que vol i/o que demana comandament'. No deixa per ara dec ser una etimologia popular.