divendres, 19 d’agost de 2011

sort

[sɔ̞́ɾt] subst. f1. Atzar o cas fortuit al qual es confia o del qual depén la decisió d'alguna cosa. 
ex: Guanyaríem si tinguérem la sort a favor.
2. Fat; destí prefixat, ineludible; lectura o endevinació d'aquest destí per signes exteriors.
ex: Això és la sort. No depén ni de tu ni de mi.
3. Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decidix la condició bona o roïna escaiguda a cada home.
ex: Ric per família? No crec. tot ha *segut qüestió de sort.
4. especialment, atzar feliç, bona sort.
ex: Quina sort! No *mos havíem vist des de fa trenta anys!
cast. suerte.
5. Cadascuna de les porcions en què es divideix un conjunt de coses, segons les classes o qualitats d'aquestes.
cast. lote, suerte, partida.
6. Peça de terra; porció de terreny més o menys petita, que no forma masia.
cast. suerte.
7Les Sorts topònim Nom de partides de terra, a Oliva passats els Gorgs i abans d'arribar a le séquia del Vedat.
ETIM.: del llat. sŏrte, de sors, sŏrtis, mat. sign.
PSM