sort

[sɔ̞́ɾt] subst. f. 1. Atzar o cas fortuit al qual es confia o del qual depén la decisió d'alguna cosa. 

ex: Guanyaríem si tinguérem la sort a favor.

2. Fat; destí prefixat, ineludible; lectura o endevinació d'aquest destí per signes exteriors.

ex: Això és la sort. No depén ni de tu ni de mi.

3. Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decidix la condició bona o roïna escaiguda a cada home.

ex: Ric per família? No crec. tot ha *segut qüestió de sort.

4. especialment, atzar feliç, bona sort.

ex: Quina sort! No *mos havíem vist des de fa trenta anys!

cast. suerte.

5. Cadascuna de les porcions en què es divideix un conjunt de coses, segons les classes o qualitats d'aquestes.

cast. lote, suerte, partida.

6. Peça de terra; porció de terreny més o menys petita, que no forma masia.

cast. suerte.

7. Les Sorts topònim Nom de partides de terra, a Oliva passats els Gorgs i abans d'arribar a le séquia del Vedat.

ETIM.: del llat. sŏrte, de sors, sŏrtis, mat. sign.
PSM