dissabte, 19 de novembre de 2011

batecul

[batekúɫ] substm. Colp donat al cul, a les anques, amb la palma de la mà.
ex: *En quatre bateculs li lleve jo eixa cabuderia que té.
cast. azotainajulepe 
ETIM.: compost de l'imperatiu de batre i cul.
AL, ACP, JC, JB, XL