*cego

[séɣo] cega (f.) [séɣa] cec subst. i adj. 1. Mancat del sentit de la vista. 
ex: Els cegos cantaven cançons antigues.
2. Mancat de discerniment per efecte d'una passió. 
ex: Està tan cego? No veu que eixa dona no li convé?
3. Mancat o escàs d'obertures; dit d'un conducte, un forat, etc., obstruït o sense sortida. 
ex: Només *n'hi un barandat *en una finestra cega.
cast. ciego. 
ETIM.: de cec, del llatí caecu, mat. sign., amb contaminació del cast. ciego.