dijous, 20 de juny de 2013

eriçonar

[aɾisonáɾ] eriçar 1v. tr. Alçar i posar drets (el pèls, els cabells) com les pues d'un eriçó.
ex. Sempre porta el *monyo tot eriçonat.
v. pron. Sentir por, esglai.
ex. Només de sentir-ho, m'ariçone.
cast. erizar
ETIM.: derivat de eriçar, del llatí erīcĕare, mat. sign. amb -on- epetètic per analogia amb una forma femenina d'eriçó > eriçona.