dijous, 8 d’agost de 2013

sària

sària
[sáɾia] sàrria subst. f.  Recipient d'espart o de palma, d'un metre a huit pams de llargària, que forma bossa a cadascun dels dos extrems, i serveix, posat de través damunt una bèstia de càrrega, per a transportar les coses més diverses, com ara fruita, verdures, aviram, terra, herba, fem, etc.
cast. sera, serón.
ETIM.: incerta; s'ha considerat probable un origen gòtic *sahrja, però darrerament Coromines prefereix partir d'una forma ibèrica (proto-basca) *sarea; vegeu Corominas DECast, s. v. sera, i Congr. Barc. 408. (DCVB)
D'origen incert, possiblement d'un preromà hispànic relacionat amb el basc zare 'cistell, panera' (ant. i amb article çárea) i potser amb el lusità sare, aplicat en inscripcions sepulcrals a una cista o sarcòfag semblants a un cove (GDLC).
hipòtesi: De l'àr. hisp. šaira, 'cabàs'.
diàleg de l'informant
Peça d'espart, que és colocava damunt l'albarda per transportar coses (fruita, fem), per a transportar taronges s'utilitzava l'anganell.
PSM
vegeu *sariero