dijous, 23 de juny de 2011

*acòlic

[akɔ́lik] vulgarisme subst. m. acòlit, escolà, escolanet, El qui serveix la missa. Xiquet que serveix la missa o canta en el cor.
Ex.: Al *retor l'acompanyava un *acoliquet que portava el *sarpasser.
cast. acólito, monaguillo
ETIM.: de acòlit, per aplicació vulgar del sufix -ic; del llatí ecles. acŏlythus, mat. sign.  (< gr. ἀκóλυθος, ‘acompanyador, servidor’).