dilluns, 18 de juliol de 2011

rapafuig

[apafúʧ] adv. de mode De pressa, sense detenir-se; a corre-cuita.
Vore una cosa o una persona a rapafuig: superficialment, de passada. 
Anar de rapafuig a un lloc: anar-hi de passada i sense aturar-s'hi.
ETIM.: compost de l'imperatiu dels verbs rapar-arrapar i fugir.
Fer alguna cosa de rapafuig, fer-la molt de pressa o, com aquell que diu, vist i no vist.
ASM