dimarts, 16 d’agost de 2011

saltar

[saɫtáɾ] v. tr. 1. Llançar-se amunt verticalment, obliquament, tirar-se de dalt a baix, de manera que durant un cert temps els peus no toquen a terra. (en desús perquè es considera, de forma errònia, que és un castellanisme. Substituït per botar).
ex: Jugavem a saltar a la pata coixa.
2. fig. Respondre d'improvís o interrompent; enfrontar-se a algú.
ex: Era tan susceptible que saltava a la primera.
ETIM.: del llatí saltāre, 'dansar', freqüentatiu de salīre 'saltar; brollar'.