dijous, 8 de setembre de 2011

bordar

[boɾðáɾ] udolar v. intrFer udols.
ex: El gos no va parar de bordar tota la nit.
cast. aullar.
ETIM.: el germ. bord, ‘vora’ formant del verb abordar 'acometre un vaixell' que passà al mallorquí a bordar 'acometre un gos o altre animal; lladrar'.
Va passar a estar en desús quan el verb brodar va passar a ser *bordar o per metàtesi de la [ɾ] o per incorporació del castellanisme bordar. bordar va ser sustituït pel castellanisme aullar. El verb estava viu a Oliva fins els anys 50 de segle XX.