dilluns, 26 de setembre de 2011

caramull

[kaɾamúʎcurull subst. m. 1 Porció d'una substància que sobreïx del recipient que la conté,. 
ex: Lleva-li el caramull a la mesura.
2 p. ext. Par superior d'un arbre.
ex: El cóp servix per a collir les figes del caramull.
3 p. ext. Muntó.
ex: Deixa-ho damunt d'eixe caramull.
4 fig.  Grau més elevat al qual arriba alguna cosa, cim.
ex: D'ací no passe. No ho tolere. Hem arribat al caramull!
ETIM.: d'origen incert, potser preromà, encara que sembla més bé un postverbal de caramullar.
vegeu acaramullar
PSM