dilluns, 19 de setembre de 2011

corcar

[koɾkáɾ] v 1 tr. Rosegar, deteriorar o destruir per l'acció del corcó (la fusta, els grans, etc.). 
ex: Els cucs corcaven l'arròs.
cast. carcomer, agusanar, picar.
2  intr. o pron. Patir l'acció del corc, ser rosegat pel corc; destruir-se pel corc.
ex: Les llentilles es corcaran en el rebost.
cast. carcomerse, picarse, agorgojarse.
3 Cariar-se.
ex: Té tres dents corcades.
4. metafòric. Destruir lentament.
ex: Els videojocs li han corcat el cervell!
cast. corroer, carcomer.
Etim.: derivat de corcó.