corcar

[koɾkáɾ] v 1 tr. Rosegar, deteriorar o destruir per l'acció del corcó (la fusta, els grans, etc.). 

ex: Els cucs corcaven l'arròs.

cast. carcomer, agusanar, picar.

2  intr. o pron. Patir l'acció del corc, ser rosegat pel corc; destruir-se pel corc.

ex: Les llentilles es corcaran en el rebost.

cast. carcomerse, picarse, agorgojarse.

3 Cariar-se.

ex: Té tres dents corcades.

4. metafòric. Destruir lentament.

ex: Els videojocs li han corcat el cervell!

cast. corroer, carcomer.

Etim.: derivat de corcó.