corcó

[koɾkó] corc subst. m. 1 Insecte de vàries espècies que rosega i destrueix cereals, fruites, fusta, etc.
ex: Els corcons han rosegat tota la còmoda.

cast. gusano, gorgojo, carcoma. 

2 per extensió Polseta produïda a la fusta per l'acció destructora del corcó.

ex: Hi ha corcó per en terra.

cast. carcoma.

3 per analogia i metafòric. Persona molt treballadora, que no cessa de treballaro que és incansable en el treball.

ex: És un corcó; entra el primer i sempre ix l'últim de la fàbrica.

cast. hormiguita

4 figurat Persona insistent, porfidiosa.

ex: Ell, fent el corcó, no parava de dir-li coses lletges de la nóvia.

ETIM.: derivat de corc, podria ser preromà, relacionat potser amb el llat. corgus, nom d'un animal minúscul, o tal vegada format damunt corcoll (resultat d'un encreuament entre corc i l'aragonès gorgollo 'insecte coleòpter' –cast. gorgojo–) per canvi de sufix.