divendres, 9 de setembre de 2011

*espanlar

[aspanɫáɾ] vulgarisme espatlar v. tr. i pron1. Malmetre, fer malbé; posar en mal estat (normalment, a Oliva, una persona)..
ex: Li va clavar un tros de fusta a l'ull i l'ha eixat ben *espanlat.
cast. estropear, estar en mal estado 
2. metafòricament: perdre el juí, no tindre trellat; estar molt malalt.
ex: Estàs poc *espanlat! No digues eixes coses, home!
3. Fer-se mal en una caiguda. 
ex: A vore si caus de l'escala i *t'espanles!
cast. deslomarse
ETIM.: format sobre espatla, del llatí tardà spatŭla 'omòplat; espàtula, pala, cullera’, per al·lusió a la forma de l'os principal de l'espatla o esquena.', dimin. de spatha 'pala'.
El so [n] es genera per dissimilació de l'antiga geminació [ll]: antigament [aspállaɾ].
AL