dilluns, 10 d’octubre de 2011

baf

[báf] subst. m. 1. Aire que s'expel·lix del cos en la respiració; alé, aire expirat, especialment amb referència a la seua olor. 
ex: A l’hivern, els vidres de les ulleres s’omplien del nostre baf. 
cast. aliento
baf (1)
2. Vapor, gas, exhalat, que es forma amb l'ebullició o fermentació.
ex: El baf del menjar banyava els taulells.
cast. vaho
baf (2)
3. Olor forta i desagradable; atmosfera viciada d'un local que ha estat molt de temps tancat amb persones dins.
ex: Quin baf de *samorra vella fa ací!
cast. hedor, tufo.
ETIM.: d'origen onomatopeic de l'expiració per la boca,  que expressa l'alenada de vapor.
locucions: 
Donar bafs: aplicar a algú el vapor d'una substància medicinal. 
Prendre bafs: Fer inhalacions del vapor que desprén una tisana bullent.
prendre bafs

APM