dimarts, 27 de desembre de 2011

encarnissar-se

[aŋkaɾnisáɾse] acarnissar-se, aferrissar-se v. pron. 1. Mossegar algú amb força tot i perdent el control.
ex: S'havia encarnissat de tal forma que no hi havia qui li fera obrir la boca.
2. Fer-se cruel, obrar amb crueltat contra algú.
ex: És tan antipàtica que no puc, quan parle, deixar d'encarnissar-ne *en ella.
cast. encarnizarse
ETIM.: format amb l'arrel carn, el prefix en- que expressa acció sobre alguna cosa i amb l'infix -iss- que expressa tensió o força mantinguda. Cal considerar la pèrdua d'autodomini, l'embogiment, que provoca l'agressivitat efectuada sobre els sers vius sobretot si hi ha visió de la sang.
diàleg dels informants: 
–Després d'encangrenar-se [amb alguna persona], "encarnissar-se" amb la persona que t'ha encangrenat. Posar-se les botes "balafiant" d'ella!
–Encarnissar-se: no tindre mesura.
PSM, APM