dimecres, 7 de desembre de 2011

trumfar

[tɾuɱfáɾ]  v. intr. 1. En certs jocs de cartes, tirar trumfo; véncer amb un trumfo o atot una carta d'un altre coll o pal. 
ex: Va trumfar a la primera mà.
cast. triunfar.
2. En pastisseria el procés d'estovament de la massa durant la cocció per efecte del rent. 
ex: Quan veges que la coca trumfa una miqueta, apagues el forn.
ETIM.: pres del llatí triumphare, 'véncer'.
vegeu trumfo